MÒNERES
BACTERIS:Els bacteris (del grec βακτηρία, bastó) o procariotes (del grec pros = abans i karion = nucli) són un tipus d'organismes unicel·lulars caracteritzats per no disposar de nucli cel·lular diferenciat, és a dir, el seu ADN no està confinat a l'interior d'una membrana, sinó que està en el mateix citoplasma, contraposant-se així als eucariotes. Un procariont és un organisme format per cèl·lules procariotes.
PROTOCTISTS
ALGUES:Les algues són éssers eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, que realitzen la fotosíntesi, és a dir, són autòtrofscèl·lules deltal·lus; per això, les algues es defineixen com a organismes tal·lofítics amb clorofil·la. fotosintètics. Les algues pluricel·lulars tenen totes les mateix tipus, no formen teixits diferents. Aquest tipus d'estructura s'anomena.
Pel seu caràcter mòbil i heteròtrof s'havien classificat tradicionalment entre els animals, i posteriorment dins del regne dels protistes. Actualment se'ls considera un grup parafilètic.
FONGS
BOLETS:Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. Consta d'un casquet esfèric, o barret, sostingut per una cama. És la part visible d'aquests organismes. A Balears i a part del País Valencià s'usa de forma popular i incorrecta el mot 'esclata-sangs, per designar bolets comestibles i, quan no són menjables, esclatabufes. El nom de pebràs s'utilitza freqüentment per al Lactarius piperatus, o per a la Rusula delica, puix que pica com el pebre, encara que el mot també s'usa per a altres bolets.
Floridura del pa
Les floridures són FONGS multicel · lulars de MIDA microscòpica. Són genèticament similars a llevats . Són un genèticament similars llevats . Estan formades generalment d' hifes , unes estructures filamentoses, separades l'una de l'altra per unes divisions anomenades septes . Estan formades generalment d ' hifes , línies estructures filamentoses, separades l'ungla de l'altra divisions per línies anomenades septes . Al conjunt d'hifes se l'anomena miceli . En conjunt d'hifes si l'Anomena Miceli .
ANIMALS
VACA:
Els bous (Bos taurus, dels mots llatins per "bou" i "toro") són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar. Com tots els remugants, els bovins són artiodàctils, o animals amb peülles. Malgrat que el nom "bou" s'aplica a moltes espècies, en l'ús quotidià gairebé sempre fa referència a Bos taurus. Els bous són l'espècie més nombrosa del seu gènere, i molt probablement descendeixen del ja extint bou salvatge de la regió de Mesopotàmia
Peix
Els
peixos són tots aquells animals
vertebrats que no són membres del grup dels
tetràpodes (els
vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus
quiridi). L'especialitat de la
zoologia que s'ocupa específicament dels peixos es diu
Ictiologia.
El grup dels peixos és un
tàxon parafilètic, és a dir, un calaix de sastre definida per l'exclusió d'un
tàxon (els tetràpodes) d'un altre major (els vertebrats), i no per la possessió de característiques derivades comunes. Com és propi dels primers vertebrats, són aquàtics i, a diferència del que observem en els tetràpodes, la
respiració es produeix per
brànquies situades en clivelles de la
faringe. La
locomoció es basa en una forma hidrodinàmica, amb moviments laterals del cos auxiliats per extremitats que són
aletes. El grup és molt heterogeni i inclou a formes tan dispars com les
lamprees, els
taurons o les
tonyines, totalitzant prop de 30.000 espècies.
Ocell
Els ocells moderns es
caracteritzen per pondre ous i per tenir
plomes, un
bec mancat de
dents, un
ritme metabòlic elevat, un
cor amb quatre cambres, i un
esquelet. Tots els ocells tenen potes anteriors modificades en forma d'ales i la majoria poden
volar, amb algunes excepcions que inclouen els
estrutioniformes, els
pingüins i algunes espècies
endèmiques d'illes. Els ocells també tenen aparells
digestiu i
respiratori únics que estan altament adaptats pel vol. Alguns ocells, especialment els
còrvids i els
lloros, es troben entre les espècies animals més intel·ligents; algunes espècies aviàries han estat observades fabricant i utilitzant
eines, i moltes espècies presenten una transmissió
cultural del coneixement a través de les generacions.
VeGeTaLs
Un
arbre és una
planta capaç de créixer a més de cinc metres d'altura gràcies a una estructura que forma un
tronc, i eventualment ramificacions anomenades
branques.
[3] Els arbres són plantes
perennes que en general viuen molts anys. En el sentit
botànic, els arbres són plantes amb
fusta veritable. La fusta, coneguda també com a
xilema secundari, és produït per una capa de
cèl·lules, el
càmbium vascular, situada sota l'
escorça.
Plantes i Flors
Una
flor és l'estructura reproductiva característica de les
plantes espermatofitines o fanerògames. Anatòmicament, la flor és un eix de creixement limitat (
braquiblast), que porta lateralment, i densament disposats, òrgans que serveixen per a la
reproducció. Aquests es troben poc o molt transformats a causa de la seva funció específica, principalment els
estams i els
carpels. Així, tots els processos del cicle reproductiu dels espermatòfits, des de la formació d’
esporangis i
espores fins a la maduració i
disseminació de llavors, tenen lloc a la flor, o als òrgans associats
Fòssil de Dinosaure
Fòssil de 
Ostra fòssil
Dinosaure fòssil
Fòssil de tortuga
