CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS

MÒNERES


BACTERIS:Els bacteris (del grec βακτηρία, bastó) o procariotes (del grec pros = abans i karion = nucli) són un tipus d'organismes unicel·lulars caracteritzats per no disposar de nucli cel·lular diferenciat, és a dir, el seu ADN no està confinat a l'interior d'una membrana, sinó que està en el mateix citoplasma, contraposant-se així als eucariotes. Un procariont és un organisme format per cèl·lules procariotes.




PROTOCTISTS

ALGUES:Les algues són éssers eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, que realitzen la fotosíntesi, és a dir, són autòtrofscèl·lules deltal·lus; per això, les algues es defineixen com a organismes tal·lofítics amb clorofil·la. fotosintètics. Les algues pluricel·lulars tenen totes les mateix tipus, no formen teixits diferents. Aquest tipus d'estructura s'anomena.

PROTOZOUS:Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs. Moltes espècies de protozous viuen com a paràsits en animals o plantes. Alguns d'ells poden parasitar en l'ésser humà, com Balantidium coli, i causar-li malalties, com l'amebiasi, la giardiasi o la toxoplasmosi. Els aliments i l'aigua poden ser vies de transmissió de protozous parasitaris.

Pel seu caràcter mòbil i heteròtrof s'havien classificat tradicionalment entre els animals, i posteriorment dins del regne dels protistes. Actualment se'ls considera un grup parafilètic.

FONGS

BOLETS:Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. Consta d'un casquet esfèric, o barret, sostingut per una cama. És la part visible d'aquests organismes.

A Balears i a part del País Valencià s'usa de forma popular i incorrecta el mot 'esclata-sangs, per designar bolets comestibles i, quan no són menjables, esclatabufes. El nom de pebràs s'utilitza freqüentment per al Lactarius piperatus, o per a la Rusula delica, puix que pica com el pebre, encara que el mot també s'usa per a altres bolets.

                                              Floridura del pa
Les floridures són FONGS multicel · lulars de MIDA microscòpica. Són genèticament similars a llevats . Són un genèticament similars llevats . Estan formades generalment d' hifes , unes estructures filamentoses, separades l'una de l'altra per unes divisions anomenades septes . Estan formades generalment d ' hifes , línies estructures filamentoses, separades l'ungla de l'altra divisions per línies anomenades septes . Al conjunt d'hifes se l'anomena miceli . En conjunt d'hifes si l'Anomena Miceli .
 







ANIMALS

VACA:
Els bous (Bos taurus, dels mots llatins per "bou" i "toro") són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar. Com tots els remugants, els bovins són artiodàctils, o animals amb peülles. Malgrat que el nom "bou" s'aplica a moltes espècies, en l'ús quotidià gairebé sempre fa referència a Bos taurus. Els bous són l'espècie més nombrosa del seu gènere, i molt probablement descendeixen del ja extint bou salvatge de la regió de Mesopotàmia 

                                                                         Peix

 
Els peixos són tots aquells animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi). L'especialitat de la zoologia que s'ocupa específicament dels peixos es diu Ictiologia.
El grup dels peixos és un tàxon parafilètic, és a dir, un calaix de sastre definida per l'exclusió d'un tàxon (els tetràpodes) d'un altre major (els vertebrats), i no per la possessió de característiques derivades comunes. Com és propi dels primers vertebrats, són aquàtics i, a diferència del que observem en els tetràpodes, la respiració es produeix per brànquies situades en clivelles de la faringe. La locomoció es basa en una forma hidrodinàmica, amb moviments laterals del cos auxiliats per extremitats que són aletes. El grup és molt heterogeni i inclou a formes tan dispars com les lamprees, els taurons o les tonyines, totalitzant prop de 30.000 espècies.

                                                                                     Ocell
 
Els ocells moderns es caracteritzen per pondre ous i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un ritme metabòlic elevat, un cor amb quatre cambres, i un esquelet. Tots els ocells tenen potes anteriors modificades en forma d'ales i la majoria poden volar, amb algunes excepcions que inclouen els estrutioniformes, els pingüins i algunes espècies endèmiques d'illes. Els ocells també tenen aparells digestiu i respiratori únics que estan altament adaptats pel vol. Alguns ocells, especialment els còrvids i els lloros, es troben entre les espècies animals més intel·ligents; algunes espècies aviàries han estat observades fabricant i utilitzant eines, i moltes espècies presenten una transmissió cultural del coneixement a través de les generacions.
 


                                                              VeGeTaLs
Un arbre és una planta capaç de créixer a més de cinc metres d'altura gràcies a una estructura que forma un tronc, i eventualment ramificacions anomenades branques.^[3] Els arbres són plantes perennes que en general viuen molts anys. En el sentit botànic, els arbres són plantes amb fusta veritable. La fusta, coneguda també com a xilema secundari, és produït per una capa de cèl·lules, el càmbium vascular, situada sota l'escorça.









                          

                                       Plantes i Flors
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatofitines o fanerògames. Anatòmicament, la flor és un eix de creixement limitat (braquiblast), que porta lateralment, i densament disposats, òrgans que serveixen per a la reproducció. Aquests es troben poc o molt transformats a causa de la seva funció específica, principalment els estams i els carpels. Així, tots els processos del cicle reproductiu dels espermatòfits, des de la formació d’esporangis i espores fins a la maduració i disseminació de llavors, tenen lloc a la flor, o als òrgans associats